Temps estimat de lectura: menys de 3 minuts

Ja fa més de mig any que es va aprovar el Reial Decret 900/2015 que regula l’autoconsum elèctric, i per tant s’ha superat el termini d’adaptació per les instal·lacions existents. Davant d’això, volem fer una valoració, des de la nostra experiència a SUD Renovables i també del que he pogut observar com a Delegat d’UNEF a Catalunya, de com s’està desenvolupant l’aplicació del RD, tant pel que fa a les instal·lacions existents anteriors a la seva aprovació, com a les noves que s’estan executant a partir de llavors.

La primera conclusió és que el nou RD no s’està podent aplicar amb normalitat i això, donat que és una normativa pèssima i injusta que va néixer amb tanta polèmica i oposició, no deixa de ser una bona notícia. S’han iniciat molts tràmits per acollir-se al RD i no coneixem de cap cas en que un autoconsumidor estigui plenament registrat i hagi començat a pagar el conflictiu impost al sol. El Ministerio d’Industria (MINETUR) no va posar en marxa el Registre telemàtic fins passats 4 mesos de l’aprovació de la normativa, i des de llavors s’estima que menys del 25% de les instal·lacions existents d’autoconsum fotovoltaic han estat inscrites. S’observa, a més, que moltes d’aquestes instal·lacions no han completat degudament el seu registre (la majoria perquè tenen pendent el tràmit amb la distribuïdora), o incorporen errades (com instal·lacions tipus 2 que s’han inscrit com a tipus 1). També s’ha generat bastanta desinformació sobre el termini dels 6 mesos; com ara el per què el Govern manté obert el Registre passat aquest termini. Evidentment que l’han de mantenir obert, donat que per les noves instal·lacions és necessari i el RD està vigent.

I hi ha molta desinformació i falta de concreció. El Govern de Madrid encara no ha publicat la operativa de liquidació del pagament dels peatges (de l’impost al sol), ni tampoc les instruccions tècniques que han de definir aspectes com el del comptatge de l’energia. El MINETUR té habilitada una bústia de consultes (consultasautoconsumo@minetur.es) que van responent però en comptagotes, i hi ha un munt de consultes que fa mesos que esperen resposta. La situació actual, amb un Govern interí i sense Ministre d’Indústria (recordem que JM Soria va plegar pels Panama Papers), fa preveure que no hi haurà novetats fins com a mínim després de l’estiu. Això allarga encara més la incertesa política. Hi haurà pròrroga per a l’adaptació de les instal·lacions? Es derogarà l’impost al sol? Deixarà de ser obligatori instal·lar comptadors? Segurament caldrà esperar encara uns quants mesos. El que sí que ha transcendit, sempre extraoficialment, és que per ara no es plantegen fer inspeccions ni sancions.

Davant d’això, la nostra recomanació és tenir calma i prudència. Calma per no alarmar-se innecessàriament. Cal aplicar el sentit comú. Aquest RD no només compta amb un evident i cada vegada més clamorós rebuig per part de la societat, sinó que políticament ja està mort. Les majories polítiques actuals ja no són les que van permetre la gestació del RD, i a més presenta moltes deficiències de forma i procediment. Per tant sembla bastant evident que es reformarà a curt termini. I prudència per explicar bé les coses i preveure el que implica la vigència d’aquest RD. Tampoc podem fer com si no existís.

A efectes pràctics: recomanem iniciar sempre els tràmits de petició de punt de connexió a les distribuïdores, i no precipitar-se en la instal·lació dels comptadors. Cal esperar la seva resposta, i si aquesta exigeix una configuració de comptadors que és abusiva o injustificada, que implica un sobrecost important, cal presentar una reclamació a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial (DGEMiSI), contra-argumentant la posició de la distribuidora. I esperar a veure quina resolució en farà la DGEMiSI. Millor no precipitar-se fent grans inversions en comptadors que es podrien haver fet d’una manera més econòmica, o que podrien quedar obsolets (ens recorda la normativa anti-tabac: quan inicialment va permetre instal·lar extractors de fum en zones i després ho va prohibir, fent que aquelles inversions no servissin per a res). I mentrestant, com que és de preveure que les gestions amb la distribuidora s’allarguin durant mesos, no esperar a la resolució de la DGEIMSI i inscriure la instal·lació al Registre d’Autoconsum. Creiem que val més estar inscrit tot i que de manera incomplerta (justificant la demora), que no estar-ho. Almenys demostra una voluntat de l’usuari per a registrar-se.

En qualsevol cas, tinguem en compte que qui vol autoconsumir ho pot seguir fent, i legalment. L’impacte econòmic del RD (per l’impost al sol) és en molts casos (quan hi ha un mínim de consum base) poc significatiu (pot allargar el retorn de la inversió en poc més de 1 any, quan la instal·lació podrà funcionar amb normalitat un mínim de 25 anys), i obté uns estalvis energètics importants, amb unes taxes de rendibilitat econòmica que poden superar el 10%. A més de que estarà contribuint a reduir el consum de combustibles fòssils i l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera (no perdem aquest objectiu de vista).

Bé, aquesta és la nostra valoració d’aquests primers set mesos de vida del RD d’autoconsum, i les nostres recomanacions. Si teniu altres experiències o opinions, amb molt de gust ens agradaria poder-les compartir.

A reveure,