Què cal saber sobre l’autoconsum fotovoltaic

Per què autoconsumir electricitat?

Perquè és la forma més econòmica i ecològica de generar electricitat a la nostra casa, edifici o nau industrial. Podem autogenerar amb energia solar -total o parcialment- l’energia que consumim, a un preu més barat que el de la xarxa elèctrica, i de forma 100% neta i sostenible. Però tinguem en compte que a Espanya les renovables representen el 40% de l’electricitat de la xarxa, i a Catalunya representen poc més del 18% (on l’energia nuclear és dominant).

Per tant, autoconsumint electricitat podrem reduir considerablement el nostre impacte ambiental en el consum d’energia, i reduirem la dependència dels combustibles fòssils (que avui a Espanya és del 74%). El preu més econòmic de la fotovoltaica s’explica per la baixada de preu que ha tingut aquesta tecnologia: d’un 80% en només 5 anys, el que fa que avui ja no siguin necessaris els ajuts econòmics per aquesta energia.

Surt a compte?

Les plaques fotovoltaiques estan garanties pel fabricant durant 25 anys, i la seva vida útil es pot allargar més enllà dels 40 anys. Per tant, quan comprem una instal·lació fotovoltaica estem comprant l’energia que podrem gaudir durant tots aquests anys (el sol no ens passarà factura). El retorn de la inversió acostuma a ser de sis a nou anys, i es pot allargar uns mesos (o algun any) si li aplica l’impost al sol.

En el cas de necessitar bateries, o tenir bastants excedents a la xarxa, els retorns es poden allargar per sobre dels deu anys. Aquets terminis, però, es poden reduir considerablement si es tenen en compte ajuts (a Barcelona arriben al 60%), avantatges fiscals que cada vegada més ajuntaments estan oferint (reduccions IBI, etc), o les subvencions a les bateries que té previst tornar a donar la Generalitat de Catalunya.

I l’impost al sol, quan aplica? S’està cobrant?

El RD900/2015 contempla l’aplicació de l’impost al sol (peatge a l’autoconsum) per aquells que tinguin contractats més de 10 kW. La immensa majoria dels habitatges, doncs, queden exempts d’aquest impost: el 95% dels comptadors de Catalunya tenen contractats menys d’aquesta potència. I pels que sí que aplicaria aquest impost: convé tenir-lo en compte en el balanç econòmic de la inversió: acostuma a representar un 15% dels estalvis que estem tenint, i com s’ha dit, el seu impacte seria allargar només uns mesos o algun any el retorn de la inversió. A dia d’avui, després de més de 2 anys de l’aprovació del Reial Decret, encara no s’està cobrant, i veurem què passa en el context europeu, on s’està situant l’autoconsum en l’eix de la transició energètica.

 Quin cost té? Quanta energia deixaré de comprar a la xarxa?

Una instal·lació domèstica (entre 2 i 5kW, amb bateria), pot costar entre 8.000€ i 20.000€, i podem estalviar entre un 70% i 95% de l’energia que consumim. Podem arribar al 100%, i inclús desconnectar-nos de la xarxa, però econòmicament ja no surt tan a compte: cal sobredimensionar la instal·lació de plaques i bateries, i preveure un sistema de backup (un generador d’emergència). És millor instal·lar una bateria de poca capacitat (amb l’autonomia suficient per unes poques hores, just per acumular l’excedent del dia) i fer servir la xarxa elèctrica com a backup.

Les instal·lacions més grans, per a edificis i naus industrials, sovint no requereixen de bateries, i el cost és d’uns 1500€/kW. Les més grans, de més de 100kW, poden tenir un preu per sota de 1000€/kW. En instal·lacions per empreses és habitual arribar a cobrir entre el 20 i 40% del consum de la xarxa elèctrica. El límit l’acostumen a posar els excedents i l’espai disponible a la coberta. I, com veurem a continuació, la baixada de preu de les bateries farà que aquestes arribin també massivament a les empreses, i no només als habitatges.

Bateria-Sonnen

Bateria Sonnen Batterie en un habtitatge

I si tenim excedents?

Amb l’energia que generen els panells i que no s’autoconsumeix al moment podem fer bàsicament tres coses: 1-Emmagatzemar-la en una bateria pel seu consum posterior (al vespre, per exemple). 2-Injectar-la a la xarxa, i vendre-la al mercat elèctric. El seu preu de venta serà més baix que el preu que tenim per la compra d’electricitat, però almenys no la regalarem. O 3- Posar un dispositiu d’injecció zero, que limita la producció segons el consum en cada moment. Aquesta opció ha perdut bastant sentit amb la normativa actual. Qualsevol d’aquestes opcions implica un aprofitament no tant econòmic com el que representa d’estalvi instantani de consum de xarxa, el que farà allargar inevitablement el retorn de la inversió en uns mesos o inclús anys. En alguns casos, però, no hi ha més remei que tenir excedents, i tot i això l’autoconsum pot seguir sent una  opció molt interessant.

Amb bateries o sense?

Dependrà de com sigui la corba de consum horari. Lògicament instal·lar bateries implica un sobrecost, pel que serà més viable en els casos en que l’energia excedentària sigui prou significativa. En el cas de l’autoconsum domèstic, per exemple, les bateries gairebé sempre seran necessàries, ja que durant les hores més radiació solar no estem a casa i l’energia excedentària és molt important.

Les empreses també baixen, lògicament, el seu consum durant els caps de setmana i dies festius. Aquí caldrà valorar si és millor dimensionar la instal·lació per no tenir excedents, o fer-la més gran per injectar i vendre l’electricitat o acumular-la en bateries. Les bateries, a més, tenen altres avantatges: reduir la potència contractada (treballen en paral·lel a la xarxa, podrem sumar la potència de la bateria a la potència de la xarxa amb la opció de peak shaving), i evitar el consum d’energia en les hores punta (perquè l’haurem emmagatzemat en les hores vall).

Quin espai necessitem?

Un panell convencional té una potència mitjana de 275W i ocupa una superfície de 1,6m2. En un habitatge necessitarem entre 8 i 16 panells, ocupant una superfície entre 14 i 25m2. En edificis i naus podem considerar una superfície necessària d’uns 10m2 per cada kW. També cal preveure l’espai per l’armari de proteccions, el comptador, l’inversor i la bateria. Necessitarem un pany de paret, a partir d’uns 4m2 per les instal·lacions petites. Els equips inversors també es poden posar a la coberta.

Com està evolucionant la tecnologia fotovoltaica?

En primer lloc, el principal material que s’utilitza per fabricar els panells fotovoltaics és el silici cristal·lí, i així ha estat des de la fabricació dels primers panells comercials. Hi ha hagut moments en que semblava que altres materials (com el silici amorf, CdTe, CIGS) li podien treure l’hegemonia, però el silici cristal·lí ha aconseguit rebaixar considerablement el seu preu, i seguir augmentant progressivament la seva eficiència (avui arriben al 22%), el que li ha permès seguir dominant el mercat (ha anat mantenint una quota de mercat del 90%).

En aplicacions fotovoltaiques per integració en edificis és on segurament s’aniran imposant les alternatives de materials, que permeten transparències, flexibilitats i tonalitats diferents de color. Com a nous materials: hi ha moltes esperances posades en la prevoskita, un mineral que podria fer rebaixar encara mes els costos de la fotovoltaica. De moment està en fase de laboratori, sent la tecnologia que durant els darrers anys més està augmentant la seva eficiència.

I les bateries?

Per començar, el que està passant amb les bateries recorda el que ha passat amb el silici: el ió-liti està dominant el mercat, està tenint una important baixada de seu preu (més d’un 60% en només 3 anys), i comença a tenir la competència de nous materials: s’espera que el grafè faci augmentar la capacitat d’emmagatzematge, a uns preus més baixos que el ió-liti. Veurem si aquest podrà, com fins ara ha fet el silici en els panells, mantenir l’hegemonia en les bateries.

CheaperBatteries

I quin potencial tenim amb l’autoconsum?

La Generalitat estima que només amb l’autoconsum fotovoltaic sobre coberta podem assolir un 52% del consum elèctric total. Ocupant només un 1,3% de la superfície de Catalunya (una petita part del terreny sense ús) podríem generar un 106% del que necessitem. És només una dada del potencial que té la fotovoltaica. Si tenim en compte, a més, les altres energies netes (l’eòlica principalment), queda clar que el 100% renovable és totalment possible (i pel bé del planeta i de la nostra salut, seria convenient arribar-hi quan abans millor). Avui la fotovoltaica aporta només el 0,9% de tot el consum elèctric a Catalunya. Tenim la tecnologia, i ara a un preu més barat que la convencional. A què esperem?

 

Manel Romero, Enginyer Industrial

Soci cofundador de SUD Renovables i Delegat d’UNEF a Catalunya

[Article publicat originalment a la revista L’Informatiu]